Dels arguments no diem que són vertaders o falsos (només els enunciats poden ser vertaders o falsos.)
Dels arguments diem que són vàlids (o incorrectes) o que són invàlids (o incorrectes)
Un argument és vàlid si efectivament les premisses justifiquen la conclusió i és invàlid si no la justifiquen.
Les fal·làcies
Els mals arguments solen ser denominats fal·làcies. Una fal·làcia per tant és sinònim d’un mal argument o d’un error d’argumentació
Argument vàlid amb premisses falses:
Premissa 1: Tots els atenencs són filòsofs
Premissa 2: Sòcrates és atenenc
Conclusió: Per tant Sòcrates és filòsof
Argument vàlid amb premisses vertaderes (argument sòlid):
Qui va escriure el Quixot va posar de manifest un talent literari extraordinari.
Cervantes va escriure el Quixot.
Per tant, Cervantes va posar de manifest un talent literari extraordinari.
Ja hem dit abans que les fal·làcies són arguments o inferències no vàlides, estratègies argumentatives que violen alguna o algunes de les regles que fan possible el diàleg argumentatiu.
En parlar dels arguments deductius hem vist que la seva validesa o invalidesa està en funció de la forma o estructura que té l’argument. Així, els arguments invàlids per la seva forma reben el nom de fal·làcies formals, ja que tenen una estructura molt semblant al dels arguments vàlids i és fàcil creure que ho són.
Però hi ha altres arguments fal·laços la invalidesa dels quals no es deu a la incorrecció de la seva forma, sinó a altres motius que poden passar-li desapercebuts a l’oient o lector. Aquests arguments reben el nom de fal·làcies no formals, i han estat des de fa molts segles objecte d’estudi en lògica.
Llegeix la pàgina següent i fes els exercicis interactius per a detectar fal·làcies.
Problemes de lògica