Ètiques, entre la felicitat i la justícia

Ètiques de la felicitat

La felicitat com a autorealització: l’eudemonisme d’Aristòtil

La felicitat com a autosuficiència: Epictet

Qui viu més feliç o millor, segons el text?

La felicitat com a plaer I: l’hedonisme epicureista

Creus que hi ha mals que s’han d’evitar? Què hi diu, Epicur? Quina relació estableix el text entre plaer, dolor, bé i felicitat? Creus que és important calcular els plaers per actuar bé?

La felicitat com a plaer II: l’hedonisme utilitarista

Ètiques de la justícia

El formalisme ètic de Kant

«Malauradament, el concepte de la felicitat és un concepte tan indeterminat que, malgrat que tothom desitja arribar a la felicitat, ningú no determina ni pot dir d’una manera decidida allò que pròpiament desitja i vol. (…) Dit breument: l’home no és capaç de determinar amb completa certesa segons un principi allò que el faria veritablement feliç, perquè per a això caldria l’omnisciència. Per consegüent, per tal de ser feliç, un no pot pas actuar segons principis determinats, sinó segons consells empírics, com per exemple de la dieta, de l’estalvi, de la cortesia, de la circumspecció, etc., els quals, segons ensenya l’experiència, la majoria de les vegades promouen mitjanament el benestar. D’aquí se segueix que els imperatius de la prudència, per parlar amb precisió, no poden pas ordenar, és a dir, no poden presentar objectivament accions com a pràcticament necessàries; que aquests imperatius han de ser tinguts per consells més que per manaments.»

I.KANT. Fonamentació de la Metafísica dels Costums (secció segona)

Defineix els conceptes de consell empíric i ordre de la raó (manament). Per què diu Kant que la felicitat no és un ideal de la raó sinó de la imaginació? Quines conseqüències es deriven d’aquesta afirmació?