-Si coneguessis el temps tan bé com jo- va dir el Barreter, -no parlaries de “matar-lo”. El temps és una persona, i les persones no es “maten”.
Lewis Carroll, Alícia al país de les meravelles
Competències
Les competències específiques de la matèria de filosofia a 1r de batxillerat són les següents:
La competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa, que implica la presa de consciència de la incertesa que envolta el món del coneixement, l’habilitat per identificar problemes filosòfics i abordar-los de manera filosòfica, per relacionar els coneixements en una concepció global del món i de les coses, per aprendre a pensar amb ordre i criteri i per exposar les opinions pròpies, respectant les
dels altres i valorant-les si escau com a manera d’enriquir la pròpia visió de la realitat.
La competència social i cívica, que es refereix a la dimensió social dels comportaments humans, a saber viure en una societat globalitzada, a ser comprensiu amb els altres en un món on els intercanvis i la mobilitat de les persones comporten contactes amb gent de diversa condició física, mental i cultural, a disposar de formació en valors democràtics i exercir-los de manera constant en la pràctica.
A més, contribueix a desenvolupar algunes competències generals de batxillerat:
- La competència comunicativa
- La competència de gestió i tractament de la informació
- La competència personal i interpersonal
- La competència de coneixement i interacció amb el món
Si vols tenir més detalls sobre les competències de filosofia i no et fa mandra llegir un decret, clica aquí.
Llegeix / escolta / mira aquests exemples de competència crítica:
1-Un fragment d’entrevista a Jordi Pigem
– Critica l’obsessió per voler dominar la naturalesa i la pèrdua de contacte amb la terra.
– Dins de tots els desenvolupaments que tenim davant, hi ha un creixent poder de les tecnologies sobre les persones i sobre l’experiència. Un dels fenòmens més significatius d’això que s’estan desenvolupant és l’anomenada agricultura digital, en què participen els grans fons d’inversió com BlackRock, figures com Bill Gates i Jeff Bezos, que pretén que tota l’agricultura i la ramaderia es faci sense pagesos, a través de robots i tractors sense conductor, i de dades transmeses a través del 5G a centres de comandament. Una agricultura sense pagesos significa deixar sense forma de vida centenars de milions de persones, però també un monopoli sense precedents de l’alimentació mundial. És un exemple més de la concentració de capital que s’està produint a través dels grans fons d’inversió.
“Un dels fenòmens que s’estan desenvolupant és el de l’agricultura digital, sense pagesos, en mans de grans fons d’inversió i que pot suposar el monopoli de l’alimentació mundial”
– Adverteix d’una personalització dels robots mentre es produeix una robotització de les persones.
– Aquest és un fenomen paradoxal. En principi, la transformació digital i la robotització pensàvem que podia anar cap aquí, però el que cada vegada més tenim són unes vides controlades, que segueixen uns paràmetres mecànics, cada vegada les nostres dades han caigut en mans del que s’anomena el capitalisme de la vigilància. Amb l’experiència de la pandèmia, ho hem vist. Ja fa anys que les empreses digitals pressionaven els governs per digitalitzar l’educació. Quan sabem que els nois, especialment els més petits, tenen necessitat de l’empatia dels mestres. Amb el confinament, això es va imposar de sobte. Pel que fa a la salut, també ha avançat la salut digital. Hem passat en molts casos de tenir aquell metge que et coneixia a una sanitat telefònica que pot desembocar en una consulta digital amb un algoritme que, segons el que li indiquis, et recomanarà un fàrmac o un altre. Són uns exemples d’aquesta creixent imposició de models deshumanitzadors que en moments puntuals poden ser útils, però que comporten una deshumanització de l’educació, la medicina i la societat.
2-Un rap d’Acros
Un rap sense patates
3-Un fragment de Soren Kierkegaard
“Oh Sòcrates, Sòcrates, Sòcrates! Sí, hom ha de repetir el teu nom tres vegades, i no seria massa repetir-lo deu, si això servís d’alguna cosa. Hom diu que el món necessita una república, un nou ordre social i, fins i tot, una nova religió. Però ningú no pensa que del que té més necessitat el món, precisament en virtut de tant saber confús, és d’un altre Sòcrates.” S. Kierkegaard, un pensador molt crític amb la moral del seu temps.
4-Un quadre de René Magritte
Una pintura sobre…una cascada?
5-Una entrevista a Fina Birulés
“Sovint, el feminisme confon la igualtat amb la llibertat. La igualtat té a veure amb la reclamació de drets o el fet que tots i totes naixem diferents, i que decidim tractar-nos com a iguals en un marc de justícia. En canvi, la llibertat té a veure amb la diferència o la diversitat; la possibilitat de desplaçar-se en l’espai públic i no ser allà on esperen que siguis.”
6-Una fotografia de Maite Caramés
Una sèrie fotogràfica sobre deixalles dins el Mediterrani
7-Un cartell d’El pressentiment
Què et sembla, a tu? Tot anirà bé?
En quin sentit els textos i imatges anteriors es poden considerar crítics? Explica-ho en una petita dissertació d’unes 80 paraules. Recorda: fes primer una introducció en la que parles del concepte de “crítica” o d’altres qüestions que tinguin a veure. Després, en un parell de paràgrafs a continuació, exposa i desenvolupa les idees de les que vols parlar. Tanca el text amb una breu conclusió a manera de recapitulació.
Continguts del curs
El saber filosòfic
L’ésser humà: persona i societat
L’acció: llibertat i responsabilitat
- L’acció humana, entre la llibertat i el determinisme
- Acció moral i responsabilitat
- Ètiques, entre la felicitat i la justícia
La política: democràcia i ciutadania
- Ciutadania
- Poder polític, estat de dret, democràcia
- Alguns problemes actuals
Avaluació
Criteris d’avaluació (resumits):
- Reconèixer l’especificitat de la filosofia
- Fer ús de l’argumentació ben construïda
- Dominar la comunicació lingüística i digital
- Fer servir i valorar el diàleg com a forma d’aproximació al coneixement
- Obtenir informació rellevant de diverses fonts
- Conèixer i valorar les característiques de l’ésser humà, les accions humanes i el concepte de ciutadania
- Conèixer les diferents teories sobre el poder polític
- Reconèixer la complexitat de la societat actual
Activitats d’avaluació:
- Activitats o tasques: 20%
- Projecte/s en grup: 10%
- Exàmens escrits: 65%
- Actitud general a l’aula: 5%