La mort i el sentit de la vida

“La filosofia és una meditació sobre la mort” (Erasme)

Si un dia hem de morir, per què vivim? Quin sentit té tot plegat? Pateixo molt? Per què? Per què no tot són alegries i plaers fàcils? Per què venir aquí, aguantar sis hores cada dia de classe tediosa, sortir, penjar-me deu hores a Instagram, mirar aquella que té els texans més fashion, aquell altre que és més guapo, menjar, dormir, aguantar-ho tot, tornar-me a llevar? Per què he de viure en un món on hi ha gent que dorm al caixer de sota casa meva? Per què en un món en guerra permanent aquí o allà? Per què en un món on tot el que estimo morirà? Quin sentit té tot això?

Us heu preguntat mai preguntes com aquestes? La pregunta per la mort i el sentit de la vida pren moltes formes, també les teves, i ha estat i és tema de debat des de que l’ésser humà és ésser humà (i potser abans i tot). No hi ha respostes definitives, però sí moltes orientacions valuoses de persones que han dedicat molt del seu temps a treure’n l’entrellat. Aquí en tens algunes:

Un breu diàleg filosòfic: Imagina la teva mort. Posa li un nom. Qualsevol. Pot ser un nom prosaic, com Pepeta o Aurelio, o més sofisticat o altisonant, com Tanatos. Imagina que hi parles: vols saber ho tot: com moriràs, quan, on. Pero sobretot vols saber per què, per què has mort… i per què has viscut. Aquesta serà la seva resposta més extensa i detallada. Recrea-t’hi.

Què hi diu Viktor Frankl:

Quina definició dona Frankl de “desesperança”?

Per què es mostra en desacord amb Sartre?

A què creus que es refereix quan parla de “sentit suprem”?

Quina és la seva opinió sobre la llibertat dels individus?

Què hi diuen els Simpson:

Vida més enllà de la mort? Llegeix aquesta entrevista i explica quins són els criteris pels quals aquest metge accepta l’existència d’EDM. Què en penses? Per què creus que hi ha una part important de la comunitat mèdica que no n’accepta l’existència?