Acció
“L’home ha nascut per a l’acció, com el foc va cap amunt i la pedra cap avall. No estar ocupat i no existir és el mateix per a l’home.” (Voltaire)
Aristòtil diferencia dos tipus de sabers humans i els relaciona amb tres tipus d’activitats humanes diferents
Saber tèoric: és la pròpia de la raó contemplativa i estudia aquells objectes o éssers que són d’una forma i no poden ser de cap altra, per exemple, els objectes matemàtics, els objectes físics, o els objectes metafísics. Com que no poden ser de cap altra manera de la que són, l’únic que es pot fer és contemplar-los. L’activitat pròpia d’aquest tipus de saber és l’activitat contemplativa (théorein).
Saber pràctic: és la pròpia de la raó calculativa o delibarativa i estudia aquells objectes o éssers que sí que poden ser d’una manera diferent a la que són. Aristòtil diferencia dos tipus de sabers pràctics: Un orientat a l’obrar (práttein): dóna com a resultat els actes o accions. Un orientat a fer (poiein): dóna com a resultat les obres externes o produccions. Per exemple, mentre que un home tècnic (orientat a fer) és aquell que domina l’art d’aplicar els mitjans oportuns a una finalitat, sigui aquesta bona o no (com per exemple, fer unes sabates), l’home prudent (orientat a l’obrar) delibera sobre els mitjans per aconseguir una finalitat bona.
Ara bé, també hi ha accions voluntàries i accions involuntàries.
La virtut té a veure amb passions si amb accions. Aquestes, quan són voluntàries esdevenen objecte d’elogi o de blasme; però quan son involuntàries, esdevenen objecte d’indulgència i, a vegades, de commiseració. Per consegüent, és necessari que els qui reflexionen sobre la virtut distingeixin entre el voluntari i l’involuntari, com també és convenient que ho facin els legisladors a l’hora d’establir premis i càstigs.
Sembla que és involuntari tot allò que hom fa forçat o per ignorància. És forçós allò que s’esdevé per un principi exterior, talment que ni l’agent ni el pacient hi intervenen per res. Per exemple, quan algú és endut per una ventada o per homes que el subjecten.
En canvi, no queda gens clar si és voluntari o involuntari allò que hom fa per por a mals pitjors o per un motiu noble. Per exemple, quan un tirà ordena a alguns de portar a terme una acció ignominiosa i reté llurs pares o fills, dient que se salvaran si l’acció és acomplerta o que moriran si no ho és. El mateix podem dir del llançament de mercaderies al mar durant una tempesta. En abstracte, ningú no llença res de bon gran; ara, per la pròpia salvació i la dels altres, ho fan tots els qui tenen seny. De fet, són accions mixtes, si bé s’assemblen més a les voluntàries. Car, en el moment de dur-les a terme hom escull de fer-ho, i el de l’acció depèn de les circumstàncies.
Aristòtil, Ètica a Nicòmac
Els conceptes de voluntari i no voluntari els utilitzem, sovint, com a sinònims de lliure i determinat: una decisió voluntària és una decisió que prenem lliurement mentre que una decisió no voluntària no és lliure. Fixa’t amb els exemples que posa Aristòtil al final del text i crea’n tu un per a parlar de la diferència entre acció voluntària i acció involuntària.
Agrupeu les següents accions en un quadre amb els següents valors: inconscients, conscients involuntàries forçoses, conscients involuntàries per ignorància, conscient voluntàries: estornudar, beure aigua, dormir, matar al teu veí, muntar un moble de l’ikea, estudiar per un examen, obrir i tancar als ulls, encendre el llum, anar a sopar amb el teu enemic, matar a un tirà, matar per a un tirà que reté al teu germà petit, donar la mà a una persona amb lepra, ajudar a creuar el carrer a una persona cega, fer una empenta a un nen petit per prendre-li un carmel, fer una falta durant un partit de futbol, fer pipi, baixar el primer d’un vaixell que s’enfonsa, deixar-se matar enlloc d’un altre, matar a un gos que té està patint, matar a un gos que té la ràbia, matar a un gos atropellant-lo sense voler, matar un gos atropellant-lo perquè condueixes sota els afectes de l’alcohol, matar a un gos atropellant-lo perquè ets un sàdic, tornar un ganivet a un amic que te l’havia deixat, tornar un ganivet a un amic que te l’havia deixat i que ara el necessita per matar un gos que està patint, tornar un ganivet a un amic que te l’havia deixat i que ara el necessita per matar un gos que no pateix i el teu amic és un sàdic, explicar-li al teu millor amic que la seva parella l’està enganyant, amagar al teu amic alcòholic una ampolla de liquor .
Passió
Al concepte d’acció, se sol contraposar el de passió: allò que ens passa sense que nosaltres actuem. Al llarg de la nostra història, hem donat diferents valors a les passions: la tristesa, per exemple, té o ha tingut un valor positiu en algunes èpoques o tradicions culturals i un valor negatiu en d’altres. La passió està molt vinculada a l’acció en la mesura en què ens frena o ens empeny a fer alguna cosa. Una forma de classificar les passions és aquella que les separa tenint en compte cap on tendeixen: si tendeixen cap a la consecució d’un bé, llavors seran passions positives; en canvi, si tendeixen cap a la consecució d’un mal, llavors les entendrem com passions negatives.
Ordeneu les següents passions segons si el seu significat remet cap a un bé o cap a un mal: desig, esperança, plaer, fruïció, temor, tristesa, odi abominació, dolor. Tingueu en compte que alguna de les paraules podria estar en els dos grups.
Llibertat i determinisme
Se sol dir que hi ha dos tipus de llibertat: la reflexiva (llibertat de pensament, de consciència) i la d’acció. Els qui neguen l’existència de llibertat, bé pels condicionants físics o pels socials, creuen en el determinisme.
Què és la llibertat?
“L’única demarcació de la conducta de qualsevol persona per la qual aquesta és responsable davant la societat és la que afecta els altres. En la part que només l’afecta personalment, la seva independència és, per descomptat, absoluta. Sobre si mateix, sobre el seu cos i sobre el seu esperit, l’individu és sobirà”.
John Stuart MILL. Sobre la llibertat.
Si haguessis de resumir el contingut del vídeo anterior amb una o dues frases, què escriuries? Contraposa’n el missatge amb el contingut del text de Mill (50-80 paraules). Creus, com diu Mill, que “l’individu és sobirà” sobre si mateix? (Incorpora la resposta en el text.)
Què és el determinisme?
Tipus de condicionants:
Determinisme biològic
Determinisme físic
Determinisme econòmic
Determinisme cosmològic
Determinisme teològic
Llegeix els textos següents. Expressa’n les idees principals i digues a quins determinismes es corresponen:
1. «El destí ens dirigeix i des del naixement està disposat tot el que ha de durar la nostra vida. Una causa depèn d’una altra causa. Una concatenació de fets condiciona els esdeveniments privats i públics. Per això, cal suportar-ho tot amb coratge, perquè no és per atzar, com creiem, sinó per un ordre, que s’esdevenen les coses. De molt abans, està establert de què t’hauràs d’alegrar i per què hauràs de plorar; i per bé que sembli que la vida de tot home és molt diversa, tot es redueix a éssers que han de morir, rebem coses que han de desaparèixer. Per què, doncs, ens indignem? I per què ens queixem? Per això hem nascut. Que la natura faci l’ús que vulgui dels cossos que li pertanyen; nosaltres, contents amb tot, valents, pensem que res nostre no mor. Quin és el deure de l’home virtuós? Abandonar-se al destí. És de gran consol ser emmenat amb l’univers. Sigui el qui sigui que ha disposat que vivim i morim d’aquesta manera, a la mateixa llei estan subjectes els déus. Un corrent irrevocable s’emporta igualment les coses humanes i les divines. El mateix creador i rector de l’univers ha escrit certament els secrets del destí, però ell també els acompleix. Ha ordenat un cop i obeeix sempre» (Sèneca, De providentia).
«Una intel·ligència que conegués en un moment donat totes les forces que actuen en la natura i la situació dels éssers de què es compon, que fos suficientment àmplia per a sotmetre aquestes dades a l’anàlisi matemàtica, podria expressar, en una sola fórmula, els moviments dels més grans astres i dels més petits àtoms. Res no seria incert per a ella i tant el futur com el passat estarien presents davant de la seva mirada» (Laplace, Assaig filosòfic sobre la probabilitat).
«La física atòmica s’ha anat allunyant de les nocions deterministes» (Werner Heisenberg, premi Nobel de Física de 1932).
«Ens vam acostumar a pensar que el nostre destí estava escrit en les estrelles. Ximpleries. Ara sabem que, en gran mesura, es troba en els gens» (James Watson, Time, 1989).
«L’home és el conjunt de les seves relacions socials» (Karl Marx, Tesis sobre Feuerbach, VI)
«No és la consciència el que determina la realitat, sinó la realitat el que determina la consciència» (Karl Marx i Friedrich Engels, La ideologia alemanya).
«Doneu-me una dotzena de nens sans, ben formats, i jo em comprometo a escollir un d‘ells a l’atzar i ensinistrar-lo perquè es converteixi en un eminent especialista de qualsevol tipus que jo pugui escollir –metge, advocat, artista, home de negocis i, fins i tot, captaire o lladre-, prescindint del seu talent, inclinacions, tendències, aptituds, vocacions i raça dels seus avantpassats» (J. B. Watson).
«Tots els homes neixen ignorants de les causes de les coses, i tots els homes tenen la tendència a cercar allò que els és útil, i en són conscients, d’això. De la qual cosa se segueix, en primer lloc, que els homes s’imaginen ser lliures, atès que són conscients dels seus desigs i del seu apetit, i ni somiant pensen en les causes que els disposen a tendir i desitjar, perquè les ignoren. Se segueix, en segon lloc, que els homes actuen sempre moguts per la utilitat cap a la qual tendeixen» (Baruch Spinoza, Ètica ( 1677)).
Internet, el regne de la llibertat?
Desde la perspectiva de filósofo generalista, [Jesús Mosterín] no vacila al señalar que “Internet es el reino de la libertad absoluta”. “Se trata de un sistema”, añade, “donde nadie puede entrar para interferir o para prohibir. Ni los gobiernos, ni la Iglesia, ni los partidos políticos, ni los bancos… De hecho, incluso tengo dudas sobre la posibilidad de vigilar el uso de la pornografía a través de la red. Ahora bien, Internet supone una revolución en usos y costumbre, pero por supuesto no es la primera ni la más importante en la historia de la humanidad. Basta recordar, por ejemplo, lo que significó el Neolítico con la llegada de la agricultura y la sociedad sedentaria o la invención de la escritura o de la rueda, la construcción de las ciudades, la aparición de la imprenta o la llegada de la aviación. De todos modos, la cultura siempre ha tenido problemas de libertad de expresión y esa barrera la ha roto Internet definitivamente”.
Entrevista a El País 27/02/09
Llegeix el següent article i explica els tipus de censura que s’hi descriuen. Compara’l després amb la part de l’entrevista anterior publicada a El País.
L’article que has llegit sobre la censura a Internet se centra en el continent africà. Creus que “aquestes coses” només passen a Àfrica? Llegeix els quatre primers paràgrafs de la notícia següent i comenta-la (fes un resum comentat del que exposa).