Conceptes clau:
- El problema socràtic
- Mètode socràtic: ironia i maièutica
- Intel·lectualisme moral
- Docta ignorància
- Dialèctica
- Universalisme ètic
- Democràcia
La maièutica (i la docta ignorància)
Sòcrates.- Tal és, certament, la tasca de les llevadores, i, no obstant això, és menor que la meva. Doncs no és propi de les dones parir unes vegades éssers imaginaris i unes altres éssers veritables, cosa que no seria fàcil de distingir. Si fos així, l’obra més important de les llevadores seria destriar la veritat del que no ho és. No ho creus tu?
Teetet.- Sí, això penso jo.
Sócrates.- El meu art de fer parir té les mateixes característiques que el d’elles, però es diferencia en el fet que assisteix els homes i no a les dones, i examina les ànimes dels que donen a llum, però no els seus cossos. Ara bé, el més gran que hi ha en el meu art és la capacitat que té de posar a prova per tots els mitjans si el que engendra el pensament del jove és alguna cosa imaginària i falsa o fecunda i veritable. Això és així perquè tinc, igualment, en comú amb les llevadores aquesta característica: que sóc estèril en saviesa. Molts, en efecte, em retreuen que sempre pregunto a altres i jo mateix mai dono cap resposta sobre res per la meva falta de saviesa, i és, efectivament, un just retret. La causa d’això és que el déu m’obliga a assistir a d’altres, però a mi m’impedeix engendrar. Així és que no sóc savi de cap manera, ni he aconseguit cap descobriment que hagi estat engendrat per la meva pròpia ànima. No obstant això, els que tenen tracte amb mi, encara que alguns semblin molt ignorants al principi, tan bon punt avança la nostra relació, tots fan admirables progressos, si el déu els ho concedeix, com ells mateixos i qualsevol altra persona pot veure. I és evident que no aprenen mai res de mi, perquè són ells mateixos els que descobreixen i engendren molts bells pensaments. No obstant això, els responsables del part som el déu i jo.
Teetet, 150a-d (Dialogos, V, Gredos, Madrid 1988, p. 189-190).
Exposa les idees principals del text anterior (50-80 paraules).
Llegeix el diàleg de Sòcrates amb Melet (p. 11 a 16) i fes-ne un resum. Explica, també, de quina manera s’hi reflecteixen la ironia i la maièutica.
Extractes de Socrates, de Roberto Rossellini, i altres vídeos
Consulta aquí informació sobre Sòcrates i aquí, sobre el mètode socràtic. D’aquest darrer enllaç, n’extraiem aquest fragment:
D’altra banda, aquest procés de la maièutica permet reprendre el diàleg i dirigir-lo cap a la recerca de la definició general del concepte que s’està examinant. Aquesta definició pretén captar l’essència, és a dir, «allò que és» i, per tant, no pot ser una mera definició nominal (definir una paraula per una altra paraula), la qual cosa ens faria caure en un cercle viciós. Però, implícitament, això suggereix que si el diàleg és possible és perquè els diferents interlocutors comparteixen un logos comú. Aquesta tesi implícita és la que permet a Sòcrates postular l’existència de veritats absolutes, en contra del relativisme sofista. Però la no acceptació de definicions nominals és la raó per la qual els diàlegs socràtics no acaben concloent en cap definició del tipus: «la bellesa és…», o «la virtut és…», ja que només seria definir una paraula per unes altres. Possiblement, per aquesta raó, Sòcrates va renunciar a escriure, ja que probablement pensava que no és possible articular lingüísticament les definicions, a les quals solament s’arribaria mitjançant un procés d’intuïció (noesis). El valor del diàleg està en el procés mateix de la recerca del saber i de l’alliberament de la ignorància, i aquest procés, com ja hem dit, és fonamental per a Sòcrates.
Quina és la idea principal del text? Quins són els seus conceptes clau?