John Locke va ser un filòsof empirista anglès que va destacar, entre d’altres, per a proposar un model liberal en el que l’Estat té raó de ser en tant que garant de les llibertats individuals. El seu pensament polític es troba expressat, en part, en el Segon tractat del govern civil, on destaquen els següents conceptes:
1. Estat de naturalesa. La situació en la qual es troba l’ésser humà en absència de qualsevol organització política.
- En l’estat de naturalesa és un estat de llibertat (cap persona té el dret natural de sotmetre a una altra persona), d’igualtat (es va oposar a la creença d’una jerarquia natural entre els humans) i regeix la llei de la naturalesa (cap home pot danyar un altre en què pertoca a la seva vida, salut, llibertat i possessions).Llibertat:“hem de considerar en quin estat es troben els homes naturalment, i aquest és un estat de perfecte llibertat per ordenar els seus actes i disposar de les seves propietats i de les persones que creguin convenient, dins dels límits de la llei natural, sense demanar permís ni dependre de la voluntat de cap altre home.” Locke, J. Segon tractat sobre el govern civil. Capítol II, 4. Traducció Jaume Medina i Joan Sellent. Editorial Laia. Barcelona. 1983Igualtat:“Adam no tingué, ni sobre els seus fills ni sobre el món, cap autoritat ni cap domini adquirits per dret natural de paternitat ni per donació positiva de Déu, com s’ha volgut fer veure.” Locke, J. Segon tractat sobre el govern civil. Capítol I, 1. Traducció Jaume Medina i Joan Sellent. Editorial Laia. Barcelona. 1983Llei natural (pròpia i connatural a la nostra raó) : “L’estat de naturalesa té una llei natural que el governa, la qual obliga tothom. Aquesta llei, que és la raó, ensenya a tot el gènere humà que, sent tots iguals i independents, ningú no ha d’atemptar contra la vida, la salut, la llibertat, ni les possessions d’un altre. […] de la mateixa manera , doncs, que és inqüestionable la seva pròpia protecció, cal que cadascú, tant com li sigui possible, protegeixi la resta de la humanitat. […] D’aquesta manera, tothom té dret a castigar els transgressors de la llei natural en grau suficient per prevenir-ne la violació” Locke, J. Segon tractat sobre el govern civil. Capítol II, 6-7. Traducció Jaume Medina i Joan Sellent. Editorial Laia. Barcelona. 1983)
- L’estat de naturalesa no és un estat de guerra. La guerra no és la situació natural dels humans, només s’ha de fer la guerra a qui no compleix la llei natural(#Hobbes, Filmer):
“[…] homes així no són vinculats a la llei comuna de la raó, i no tenen altra regla que la de la força i la violència, per la qual cosa han de ser tractats com bèsties de rapinya, aquestes criatures perilloses i nocives que, si algú cau en el seu poder, el destruiran amb tota seguretat.” Locke, J. Segon tractat sobre el govern civil. Capítol III, 16.
“I heus aquí l’evident diferència entre l’estat de natura i l’estat de guerra, els quals, si bé alguns homes els han confosos, són tan distants l’un de l’altre com un estat de pau, bona voluntat, mútua assistència i seguretat i un estat enemistat, malícia, violència i mútua destrucció. La convivència dels homes d’acord amb la raó, sense cap senyor comú a la Terra amb autoritat per jutjar-los, és pròpiament l’estat de natura. Però la força d’una persona a una altra, quan no hi ha cap senyor comú a la Terra a qui demanar auxili, és l’estat de guerra; i és la manca d’aquest auxili allò que dóna a l’home el dret de guerra contra un agressor, encara que sigui súbdit d’una mateixa societat.” Locke, J. Segon tractat sobre el govern civil. Capítol III, 19.
- La propietat privada:
- La humanitat té la propietat comuna de tots els recursos de la Terra i els pot utilitzar per a poder sobreviure i buscar el seu benestar:“Dios, que dio la tierra en común a los hombres, les dio también la razón para que se sirvan de ella de la manera más ventajosa para la vida y más conveniente para todos. La tierra, y todo lo que ella contiene, se le dio al hombre para el sustento y el bienestar suyos.” J. Locke. Ensayo sobre el gobierno civil. Ediciones Orbis. 1983. Capítulo V: De la Propiedad. Pag: 38
- Origen de la propietat privada. Cada ser humà és propietari exclusiu de la seva pròpia persona, dels bens que produeix amb el seu treball i de la terra que treballa:
- Hi ha recursos suficients per a tots. Els recursos que proporciona la naturalesa són superiors dels que necessiten els humans, per tant l’apropiació d’uns determinats béns no perjudicarà la resta de la humanitat:
- El dret d’apropiació de béns i de terres té un límit: no podem malmetre.
- L’aparició dels diners crea grans desigualtats, possibilita l’apropiació en gran quantitat d’un valor que no es fa malbé amb el temps (imperibles)
2. De l’estat de naturalesa a la societat cívil
- Apareixen problemes que fan inevitable abandonar l’estat de naturalesa:
- Origen de grans desigualtats. En la introducció dels diners les desigualtats creixen. Es posa en perill la llibertat.
- La parcialitat en l’execució de la llei natural. La dificultat de posar-se d’acord en l’aplicació de la llei natural.
- El pacte: una renúncia limitada a la llibertat natural. El poder polític resideix en els ciutadans, que, voluntàriament i per mutu acord posen els límits de la seva llibertat en mans de la majoria.
“Sempre que qualsevol nombre d’homes s’uneixen en societat de manera que cadascun d’ells ha renunciat al seu poder executiu de llei natural i l’ha cedit al poder públic, aleshores i només aleshores tenim una societat civil” Locke, J. Segon tractat sobre el govern civil. Capítol VII, 89
“L’únic cas en què algú es desprèn de la seva llibertat natural és quan, acordant amb altres homes d’unir-se en comunitat, estableix els límits de la societat civil, per conviure amb benestar, pau i seguretat, gaudir tranquil·lament de les seves propietats i protegir-se més fermament d’aquells qui no formin part d’aquesta societat. […] Quan un nombre indeterminat de persones s’avenen a formar una comunitat o govern, passen tot seguit a constituir un sol cos polític, on la majoria és qui té el dret d’actuar i de decidir damunt la resta.
Tan bon punt, doncs, uns homes han constituït amb el consentiment de tots i de cada un, una comunitat, han convertit aquesta comunitat en un sol cos polític, amb poder per actuar com a tal, és a dir, únicament segons la voluntat i el determini de la majoria […] Allí on la majoria no pot decidir sobre la resta, no és possible d’actuar com un sol cos, i en conseqüència la societat es tornarà a dissoldre immediatament.” Locke, J. Segon tractat sobre el govern civil. Capítol VIII, 95- 98.
- El govern civil no és el contrari de l’estat de naturalesa (#Hobbes), sinó el seu perfeccionament. El govern civil té com a finalitat preservar les vides, la llibertat i la propietat privada. La justícia i la injustícia no s’origina en el moment del pacte (com passava amb Hobbes) sinó existeixen des de sempre. El govern civil dóna una solució a la parcialitat de l’execució de la llei natural en l’estat de naturalesa; els humans no poden ser imparcials en el judici de les seves pròpies causes:“[…] no és raonable que els homes siguin jutges en les seves pròpies causes, perquè l’amor propi els farà parcials envers ells mateixos i els seus amics i, en canvi, la mala consciència, la passió i l’afany de revenja els durien massa lluny en castigar els altres, i per tant no se’n derivaria més que confusió i desordre. És per això, sens dubte, que Déu ha designat un govern: per refrenar la parcialitat i la violència dels homes.” Locke, J. Segon tractat sobre el govern civil. Capítol II, 13.
- La tolerància religiosa.
- La separació entre l’Estat i l’Església: L’Estat ha de protegir els drets naturals (llibertat, vida, salut i la propietat privada), no ha d’interferir en assumptes privats, com és la salvació de l’ànima. L’Església és una societat voluntària de persones que es reuneixen per rendir culta a Déu, els seus assumptes són del cel. L’Estat ha de respectar qualsevol creença que no interfereixi en assumptes civils. Els ateus no han de ser tolerats:
- La separació entre l’Església i l’Estat podrà resoldrà tots els conflictes religiosos:
- La dissolució del govern:
- Des de fora:”La manera habitual -i gairebé l’única- de dissoldre aquesta unió és la invasió i conquesta de l’Estat per una força estrangera.” Locke, J. Segon tractat sobre el govern civil. Capítol XIX, 211
- Des de dins:
- Distinció de tres poders: el legislatiu, l’executiu i el federatiu. El legislatiu és el poder de fer les lleis (controlat pels ciutadans); l’executiu és qui té el dret natural de jutjar, castigar i reparar (el monarca i els seus magistrats); i el federatiu és el qui té el poder de declarar la guerra i la pau, establir aliances i tractats internacionals. La separació dels poders actualment reconeguts (legislatiu, executiu i judicial) són establerts per Montesquieu (1689-1755):”Cuando el poder legislativo está unido al poder ejecutivo en la misma persona o en el mismo cuerpo, no hay libertad porque se puede temer que el monarca o el Senado promulguen leyes tiránicas para hacerlas cumplir tiránicamente.Tampoco hay libertad si el poder judicial no está separado del legislativo ni del ejecutivo. Si va unido al poder legislativo, el poder sobre la vida y la libertad de los ciudadanos sería arbitrario, pues el juez sería al mismo tiempo legislador. Si va unido al poder ejecutivo, el juez podría tener la fuerza de un opresor.” Montesquieu. Del espíritu de las leyes. Tecnos. Madrid. 1985.
Textos extrets d’aquesta pàgina