Aquesta pàgina s’anirà editant i, ara per ara, es troba a les beceroles. De moment, un petit axioma quasi lul·lià: Ramon Llull no és al programa d’Història de la Filosofia a 2n de Batxillerat…i no entenem el perquè!
Ramon Llull va ser un pensador molt original i important nascut a Mallorca l’any 1232, fill d’una família provinent de Barcelona. Després d’uns anys d’exercir com a senescal a la cort reial i d’escriure poesia trobadoresca, va patir una conversió passats els trenta anys que el portà a canviar dràsticament la seva vida. A partir de llavors, es va fixar com a objectiu principal demostrar “amb arguments racionals” la veritat del cristianisme i els errors de les altres creences religioses, i és amb aquesta finalitat que va escriure centenars d’obres d’una varietat estilística i genèrica aclaparadora.
Tot i que una part considerable de la producció de Llull és en llatí, la seva importància radica també en el fet d’haver estat un dels primers grans pensadors en escriure en llengua vulgar (català) i un dels grans pensadors catalans (i europeus) de tots els temps. La seva influència s’ha fet sentir al llarg del segles: el seu Ars Magna es va considerar una obra pionera de la lògica, es té per un precursor de la ciència computacional…
Aquí tens alguns recursos per anar fent boca:
L’Ars Magna, amb les successives versions desplegades al llarg de quatre dècades, entre 1274 i 1315, és l’esplèndid fracàs del projecte de construir un llenguatge basat en la lògica combinatòria que, com ha escrit Claude Boucher a En attendant Gödel, seria el primer intent del logicisme matemàtic “qui aurait constitué une clé universelle de la connaissance et un moyen infaillible de trancher toute discussion philosophique ou théologique”.
Cal recordar que el logicisme matemàtic, que el gran públic pot reconèixer en la teoria de conjunts, recull el somni lul·lià de fonamentar lògicament la matemàtica, l’únic coneixement que es pot considerar segur i vertader. Aquest enfocament és, de fet, el dominant en el període 1850-1930, amb les aportacions de grans figures com George Boole, Georg Cantor, Gottlob Frege i Bertrand Russell —qui en faria l’aportació més rellevant amb la teoria dels tipus. El 1931, Kurt Gödel demostraria amb el teorema d’incompletesa que tot sistema lògic consistent ha de contenir veritats indemostrables, cosa que deixava la matemàtica en mans dels seus axiomes que, com indica el seu nom, no es poden demostrar. S’acabava així una aventura intel·lectual de sis-cents anys, situada entre Llull i Russell, amb Leibniz com a intermediari.
Extret de https://www.nuvol.com/llibres/llull-leibniz-russell-42455
Article a la SEP (Stanford Encyclopedia of Philosophy)