Presentar diferents casos:
- El tema de la solidesa en física (la solidesa sembla que “carregui” de realitat un objecte però…què és la solidesa? Aquesta taula, mirada al microscopi, és un reguitzell d’àtoms en moviment…)
- Les estrelles: estrelles que veiem i que, en realitat, ja són mortes
- La terra sembla que estigui quieta però es mou
- Les notícies que llegim: el cas de les deep fakes:
DEL TERRIBLE DUBTE DE LES APARENCES
Del terrible dubte de les aparences,
De la incertesa darrere de tot plegat, que possiblement hem sigut enganyats,
Que possiblement la confiança i l’esperança no són més que especulacions després de tot,
Que possiblement la identitat més enllà de la tomba no és res més que una bella faula,
Possiblement les coses que percebo, animals, plantes, homes, turons, aigües
brillants i corredisses,
Els cels del dia i de la nit, colors, densitats, formes, possiblement totes
aquestes coses són (som sens dubte són) només aparicions, i que la cosa vertadera encara ha de ser coneguda,
(Quantes vegades corren a tota velocitat com si volguessin confondre’m i burlar-se de mi!
Quantes vegades crec que ni jo, ni cap altre home, no tenim ni punyetera
idea de res),
Possiblement em semblen el que són (com sens dubte sols sembla que són el que són) respecte del meu punt de vista actual, i al final pot resultar que no siguin (com evidentment no seran) res de tot allò que semblen, o res de res des de punts de vista completament diferents;
Per a mi aquestes coses i d’altres de semblants tenen resposta curiosament gràcies als meus amants, els meus amics estimats,
Quan aquell que estimo viatja amb mi o s’asseu una bona estona agafant-me
per la mà,
Quan l’aire subtil, allò que és impalpable, el sentit que les paraules i les raons no
contenen, ens envolten i ens penetren,
Llavors em carrego d’una saviesa inexpressada i inexpressable, romanc en silenci, no demano res més,
Jo no puc contestar al problema de les aparences ni al de la identitat més
enllà de la tomba,
Però camino o m’assec indiferent, m’assereno,
Aquell que m’ha agafat per la mà m’ha donat una serenitat absoluta.
Walt Whitman