Els arguments i les seves parts
Argumentar consisteix a oferir raons per a la justificació o fonamentació d’un determinat punt de vista, d’una creença, opinió, acció o decisió.
Un argument és qualsevol conjunt d’afirmacions (premisses) que s’ofereixen en defensa o suport d’una opinió, decisió o acció (conclusió).
A aquella opinió, decisió o acció que es pretén justificar l’anomenem conclusió i tots aquells elements que utilitzem per donar suport a aquesta conclusió els anomenem premisses.
Aquesta és l’estructura de l’argument:
Premissa 1
–
–
Premissa n
Conclusió
Quan s’estudien arguments solen presentar-se d’aquesta manera (primer les premisses i després la conclusió)
Premissa 1: Tots els homes són mortals,
Premissa 2: Sòcrates és home;
Conclusió: per tant, Sòcrates és mortal
Però de vegades quan parlem no ho fem així i hem d’identificar la conclusió. Els ‘marcadors’: ja que, per tant, en conseqüència, donat que, ens ajuden a identificar-la:
“Tu estudies matemàtiques ja que tots els alumnes de 4t d’ESO estudien matemàtiques i tu ets alumne/a de 4t d’ESO.”
De vegades però no tenim marcadors que ens ajudin a identificar la conclusió:
“Tots els presidents fins a avui han sigut homes. El pròxim president estatunidenc serà home.”
Detecta les premisses i les conclusions de les proposicions que tens a continuació.
- Tu estudies matemàtiques ja que tots els alumnes de 4t d’ESO estudien matemàtiques i tu ets alumne/a de 4t d’ESO
- Tots els presidents fins a avui han sigut homes. El pròxim president estatunidenc serà home.
- Segur que el seu marit és al club, donat que o és a casa o a la feina o al club, i no és ni a casa ni a la feina.
- Totes les sabates que havia comprat fins ara a la sabateria El Peu Lleuger m’han donat un excel·lent resultat. Per tant, les sabates que m’acabo de comprar en aquesta sabateria segur que em donaran un resultat excel·lent.
- Donat que els tirans tenen complex d’inferioritat i Hitler era un tirà, Hitler tenia complex d’inferioritat.
- Els artistes porten una vida bohèmia. El meu germà porta una vida bohèmia, donat que és artista.
- Tots els presidents fins a avui han sigut barons. El pròxim president estatunidenc serà baró.
- Els valents tenen sempre algun moment de covardia. Per tant, fins al mateix Agamenon va ser covard en alguna ocasió.
Dos grans tipus d’arguments: inductius i deductius
Podem diferenciar dos tipus d’arguments deductius i inductius segons el sentit en què es pretén que la conclusió se segueix de les premisses.
Arguments deductius:
En els arguments deductius, es pretén que les premisses donin suport total a la conclusió, de manera que si les premisses són verdaderes, és necessari que la conclusió també ho sigui. Dit altrament, si les premisses són veritables, és impossible que la conclusió sigui falsa.
Exemples:
“Tots els homes són mortals. Sòcrates és un home; per tant, Sòcrates és mortal.”
“El partit s’ha jugat aquest dilluns o aquest dimarts. No s’ha jugat dilluns. Per tant, s’ha jugat dimarts.”
Tipus d’arguments deductius:
Arguments inductius:
En canvi, en el raonament inductiu no hi ha aquesta pretensió de suport absolut, sinó de suport parcial, en tot cas podem dir que la conclusió és probable. Per això, en un raonament inductiu la veritat de les premisses és compatible amb la falsedat de la conclusió.
Exemples:
“El ferro és un metall i es dilata amb la calor. El coure és un metall i es dilata amb la calor. El plom i es dilata amb la calor. (…) Per tant, tots els metalls es dilaten amb la calor.”
“Sempre que he anat amb el cotxe del meu germà m’he marejat, el mateix m’ha succeït anant amb el del meu pare, i amb els dels meus amics. Per tant, sempre que vaig en cotxe em marejo.”
Criteris per a distingir arguments deductius i inductius:
- Un raonament deductiu no es pot “millorar“ afegint premisses; en canvi, un raonament inductiu és susceptible de millora. Cap altra informació, a més de la que ja han aportat les premisses, farà més creïble o acceptable la conclusió. En un argument inductiu la conclusió pot ser notablement reforçada si es coneixen noves dades sobre aquesta persona
- En els arguments inductius la conclusió conté més informació, informació nova; això fa, però, que la veritat de la conclusió no sigui tan segura com en els deductius, encara que les premisses siguin verdaderes. (augmentatius). En els deductius la informació que proporciona la conclusió ja està “continguda” en la informació que proporcionen les premisses conjuntament. (explicatius)
- En un argument deductiu es pretén que la veritat de les premisses justifiqui plenament la veritat de la conclusió. En un argument inductiu es pretén que la veritat de les premisses faci probable la veritat de la conclusió.
Fes aquests exercicis per a distingir arguments deductius i inductius
Argument deductiu vàlid:
Un argument deductiu és vàlid (més endavant parlarem de la validesa dels arguments) quan la veritat de les premisses és incompatible amb la falsedat de la conclusió.
Ara bé, això no vol dir que les premisses i la conclusió hagin de ser forçosament verdaderes, sinó únicament que, si les premisses fossin verdaderes, llavors la conclusió hauria de ser també verdadera.
Per tant, en un argument deductiu vàlid es poden donar totes les combinacions excepte premisses vertaderes i conclusió falsa.
Argument sòlid o satisfactori:
D’un argument que és vàlid i que té premisses vertaderes diem que és sòlid o satisfactori
Les fal·làcies
Les fal·làcies és el nom que reben els mals arguments. Aquí trobaràs informació sobre elles.