Consulta les següents pàgines per a trobar informació sobre els principals moviments filosòfics de l’hel·lenisme: escepticisme, epicureisme, estoïcisme.
L’hel·lenisme es refereix a l’etapa en què es va produïr una expansió de la cultura grega amb la conquesta de nous territoris per part d’Alexandre Magne, que havia estat deixeble d’Aristòtil. La mort d’Alexandre (323 a.C.) marca l’inici de l’hel·lenisme, que finalitza amb la batalla d’Àccium (31 a.C.) i amb la subsegüent fugida d’Antoni i Cleopatra, la darrera reina d’Alexandria (i d’Egipte).
Epicur (Wikisofia)
Epicurus (IEP)
Epicurus (SEP)
Sèneca (Wikisofia)
Seneca (IEP)
Seneca (SEP)
L’estoïcisme: Marc Aureli
L’esfera de l’ànima resta fidel a ella mateixa quan no s’estén vers cap objecte ni es retrau en ella mateixa o quan no es dispersa ni es deprimeix, sinó que s’il·lumina d’una llum gràcies a la qual veu la veritat de totes les coses i també la que hi ha en ella mateixa. (Meditacions IX, 12)
I és que qui ha triat per damunt de tot la seva intel·ligència, el seu dèmon i el culte degut a la seva excel·lència, no fa cap tragèdia, no es desespera, no sentirà necessitat ni de soledat ni tampoc de la multitud. I el que és més important: viurà sense cercar res ni defugir res. Ni tampoc li importarà en absolut si serà llarg o curt l’espai de temps durant el qual podrà servir-se de l’ànima envoltada de cos. (Meditacions III, 7)
Arreu i sempre depèn de tu adaptar-se a les circumstàncies del moment per respecte als déus, tractar amb justícia les persones que t’envolten, i vigilar amb molta atenció el teu pensament per tal que no s’hi insinuï res incomprensible. (Meditacions, VII, 54)
Perquè després d’haver anat per aquí i per allà, has comprovat que no has pogut trobar una vida feliç enlloc. Ni en els sil·logismes, ni en la riquesa, ni en la glòria, ni els plaers, ni en res. ¿On es troba, doncs? En l’acompliment d’allò que la naturalesa demana. ¿I com ho aconseguiràs? Amb la possessió dels principis que determinen els teus desigs i els teus actes. ¿I quin són aquests principis? Aquells que es refereixen al bé i al mal, en la convicció que res no és bo per a l’ésser humà si no el fa tornar just, assenyat, coratjós i lliure. Com tampoc res no és dolent, si no produeix els efectes contraris al que s’ha dit abans. (Meditacions VII, 1)
Si algú comet una falta contra tu, considera immediatament quina concepció del bé i del mal li ha fet cometre. Tan bon punt hagis fet aquesta reflexió el compadiràs i no t’hi mostraràs sorprès ni irritat. I és que tu mateix tens la mateixa concepció del bé o una de semblant, i aleshores l’hauràs de perdonar. O bé si tens la mateixa concepció del bé i del mal, aleshores et resultarà més fàcil ser indulgent vers una persona que té una visió distorsionada de les coses.
Que en són de mesquins aquests homenets que es dediquen als assumptes dels ciutadans i es pensen que actuen segons els principis de la filosofia! Que en són de mocosos! Bon home, ¿aleshores què has de fer, doncs? Fes allò que et reclama la naturalesa. Mou-te, si t’és permès, i no et preocupis si algú se n’assabenta. No esperis una república com la de Plató. Al contrari, dona’t per satisfet per qualsevol progrés mínim. Pensa que arribar a aconseguir un resultat no és poca cosa. (Meditacions IX, 29)