A grans trets, la filosofia medieval comprèn el període que transcorre entre l’any 500 i el 1500. Són mil anys d’història pels que, a segon de Batxillerat, passem molt de puntetes però que, tanmateix, van ser molt importants pel que fa a la varietat i riquesa dels fenòmens culturals que va propiciar.
Una de les característiques del període que el distingeixen de, per exemple, el tipus de producció filosòfica moderna o actual, és el que es coneix com la tradició comentarista.
La tradició comentarista rep el nom del fet que la majoria de pensament filosòfic s’articulava al voltant de comentaris a grans obres que es consideraven canòniques o molt importants.
El principal autor filosòfic al qual es van dedicar comentaris al llarg d’aquest temps va ser Aristòtil. A Plató també se’l llegia i comentava, però en molta menys proporció donat que la majoria de les seves obres s’havien oblidat (es recuperarien cap al Renaixement).
Aristòtil era llegit i comentat per pensadors grecs, llatins, hebreus, àrabs i bizantins (l’imperi bizantí era l’única part de l’imperi romà que s’havia mantingut després de la caiguda de la part occidental).
Una altra font de comentaris al llarg de tota l’edat mitjana era la Bíblia i, a partir del segle XII, una obra titulada Sentències, de Pere Llombard, que era un compendi de glosses i textos d’altres autors, com ara Agustí d’Hipona.
Una nova institució recorre Europa: la universitat!
Cristianisme i filosofia cristiana
Agustí d’Hipona (Wikisofia)
Augustine (SEP)
Saint Augustine (SEP)
Tomàs d’Aquino (Wikisofia)
Thomas Aquinas (IEP)
Saint Thomas Aquinas (SEP)