Ja hem vist que l’ús llenguatge es considera el distintiu per excel·lència de l’ésser humà, allò que el distingeix d’altres espècies. Per a molts, això és el que fa que cultura i natura siguin dos fenòmens radicalment diferents. Per altres, en canvi, el llenguatge representa una manifestació més de les nostres disposicions biològiques, com ho serien el respirar, el menjar o el caminar.
Hi ha molts tipus de llenguatge: hi ha llenguatge musical, llenguatge científic, llenguatge de signes o llenguatge fotogràfic, entre d’altres. Tots ells tenen en comú l’ús de signes i símbols per expressar les realitats en les que estem immersos, les quals elles mateixes són, per a nosaltres, sempre simbòliques. Una tempesta, un gat negre, un colom blanc, un mussol, un desmai, el sol, la lluna: són realitats naturals i símbols a la vegada per a l’univers humà. Som, com algú va dir, animals simbòlics, i no podem concebre la realitat que ens envolta despullada de significat.
Signe i símbol
Signe i símbol són dos conceptes que sovint es confonen, ja que els dos es basen en la idea de representació: un signe i un símbol representen una realitat que es manifesta o comunica a través d’ells. Per exemple: una columna de fum en la llunyania pot significar (pot ser un signe) que hi ha foc i pot significar també, tal i com s’utilitzava en els temps antics en diferents civilitzacions, que en aquella zona hi ha perill. De la mateixa manera, una lletra és un signe per a representar un so i un gest amb la mà pot ser un signe d’una paraula en el llenguatge de signes. Però una columna de fum pot simbolitzar l’ànima que surt de l’axis mundi o centre del món i una lletra pot simbolitzar l’infinit.
Limitant-nos als signes i símbols creats per l’ésser humà, podem dir que els signes són representacions que pretenen expressar exactament allò que representen i sobre els que, per tant, hi ha consens més o menys generalitzat (signes de tràfic, pintures rupestres, etc.), mentre que en els símbols hi ha un component més subjectiu i, per a dir-ho d’alguna manera, poètic (un colom blanc simbolitza la pau, un bou simbolitza la resignació, una rosa vermella simbolitza amor). D’una manera general, els signes s’assemblen a allò que designen o representen mentre que els símbols, no.
Una col·lecció de signes i un símbol:
Cassirer: l’home com a animal simbòlic
Al món humà trobem una característica nova que sembla constituir la marca distintiva de la vida de l’home. El seu cercle funcional no només s’ha ampliat quantitativament, sinó que ha sofert també un canvi qualitativa. L’home, com si diguéssim, ha descobert un nou mètode per a adaptar-se al seu ambient. Entre el sistema receptor i l’efector, que es troben en totes les espècies animals, trobem en ell com a baula intermèdia alguna cosa que podem assenyalar com a sistema «simbòlic». Aquesta nova adquisició transforma la totalitat de la vida humana. Comparat amb els altres animals l’home no només viu en una realitat més àmplia sinó, per dir-ho així, en una nova dimensió de la realitat. Existeix una diferència innegable entre les reaccions orgàniques i les respostes humanes. En el cas primer, una resposta directa i immediata segueix a l’estímul extern, en el segon la resposta és demorada, és interrompuda i retardada per un procés lent i complicat de pensament. […] …L’home … ja no viu solament en un pur univers físic, sinó en univers simbòlic. El llenguatge, el mite, l’art i la religió constitueixen parts d’aquest univers, formen els diversos fils que teixeixen la xarxa simbòlica, l’ordit complicada de l’espècie humana. Tot progrés en pensament i experiència afina i reforça aquesta xarxa. L’home no pot ja enfrontar-se amb la realitat d’una manera immediata; no pot veure-la, com si diguéssim, cara a cara. … (L’home) en lloc de tractar amb les coses mateixes, en cert sentit conversa constantment amb si mateix. S’ha embolicat en formes lingüístiques, en imatges artístiques, en símbols mítics o en ritus religiosos, en tal forma que no pot veure o conèixer res sinó a través de la interposició d’aquest mitjà artificial. La seva situació és la mateixa en l’esfera teòrica que en la pràctica. Tampoc en aquesta viu en un món de fets crus o segons les seves necessitats i desitjos immediats. Viu, més aviat, enmig d’emocions i esperances i temors, il·lusions i desil·lusions imaginàries, enmig de les seves fantasies i els seus somnis. […]
Des del punt de vista al que acabem d’arribar podem corregir i ampliar la definició clàssica d’home. Malgrat tots els esforços de l’irracionalisme modern, la definició de l’home com a animal racional no ha perdut la seva força. (però) la raó és un terme veritablement inadequat per a abastar les formes de la vida cultural humana en tota la seva riquesa i diversitat, però totes aquestes formes són formes simbòliques. Per tant, en lloc de definir a l’home com un animal racional el definirem com un animal simbòlic. D’aquesta manera podem designar la seva diferència específica i podem comprendre el nou camí obert a l’home: el camí de la civilització.
Antropología filosófica, F.C.E., México 1974, p.47-49.
1. Exposa les idees principals (50-80 paraules) del text de Cassirer.
Moda i símbol
Un dels fenòmens en el que més s’expressa la naturalesa simbòlica de tot allò que fem és en el fenomen de la moda: com vestim parla molt, d’una manera deliberada o no, sobre com veiem el món i quina és la nostra participació en ell.
2.Llegeix aquesta notícia i comenta-la tenint en compte les següents preguntes (també, si vols, altres que no es plantegin aquí): de quin símbol ens parla la notícia? quina ha estat la seva evolució? Exposa, en forma de llista, els personatges que s’hi han identificat en un moment o en un altre. Fes, també, un resum de la seva història. Busca un altre símbol (de qualsevol tipus) i explica’l breument.
El tarot: un gran sistema de símbols
Una lectura del tarot
El tarot va néixer com un joc en algunes ciutats italianes del cinquento (principis del Renaixement). Se sap poc dels seus orígens concrets i exactes, però sí se sap que la gent jugava amb aquestes cartes com una manera de divertir-se i aprendre a la vegada.
Amb el pas dels segles, però, i donat que una part de la baralla de cartes del tarot (els anomenats arcans majors) contenen una simbologia molt rica i oberta a tot tipus d’interpretacions, es va anar imposant un corrent més ocultista, que vinculava el tarot amb l’endevinació i la lectura d’esdeveniments futurs.
Però el tarot s’utilitza també com a eina d’exploració i de coneixement d’un mateix, d’enriquiment de la creativitat, d’investigació, d’activitat lúdica i imaginativa. Per tot això, et proposem que en aquesta classe indaguis en algun tema que sigui del teu interès, bé perquè t’atrau o bé perquè et preocupa, i intentis trobar una resposta a una problemàtica que hi estigui relacionada a través d’una tirada de les cartes del tarot. Ho fareu per parelles: un exposarà el tema que vol “solucionar” i l’altre, tirarà les cartes i, observant-les bé, donarà una resposta al seu company. La tirada serà de tres cartes, i en comptes d’una baralla física, feta de cartrolina, utilitzareu aquest generador virtual:
A cada carta hi heu d’atribuir un significat (cada carta simbolitza una realitat) i la combinació de més d’una carta genera significats sorgits dels símbols individuals. Igual com passa en les combinacions químiques, en les que la combinació d’elements provoca reaccions que no es troben en els elements per separat, la combinació de cartes pot fer néixer significats que no es troben en les cartes per separat. Només cal posar-hi ganes…i una mica d’imaginació!
Exemple de tirada:
El company Pepet pregunta a la companya Pepeta mentres ella remena les cartes:
– Voldria saber perquè no puc deixar de mirar els vídeos aquells de Tik Tok en els que una àvia napolitana ensenya com cuinar macaroni al pesto i com aconseguir deixar-los.
La Pepeta clica el botó d’aquest enllaç que invita a escollir un grup de cartes. Aquest és el trio que se li apareix:
La Pepeta fa aquesta interpretació: en el passat (primera carta), els teus pares (els caps que hi ha al terra) et feien menjar moltes verdures (les plantes al terra), que no t’agradaven gens i amb les que senties que et treien energia (l’esquelet associat a la mort, el terra de color negre); és per això que ara (segona carta) només penses a cuinar-te tu els teus aliments (la taula, els estris) i a menjar macarrons (la vara a la mà del personatge i altres objectes allargats), de manera que sents que, si en menges molt, en el futur (tercera carta) seràs alt…com un Sant Pau!
Per tant, com a solució, et proposo que miris aquella època (la mirada de la segona carta cap a la primera) amb tendresa i que miris les verdures amb amor. D’aquesta manera, potser ja no necessitaràs devorar compulsivament els vídeos a Tik Tok d’aquella àvia napolitana!
Aquí tens un enllaç amb possibles significats (en anglès) de cada carta.
Una obra sobre símbols: Diccionario de símbolos, de J. E. Cirlot.
3.Escull una de les següents obres i analitza’n el símbols:
Una reflexió sobre el llenguatge científic (de la química)
La història de la química representa un dels millors exemples d’ aquesta llei de transformació del llenguatge científic. No va ser la falta de proves empíriques el que va impedir durant alguns segles el progrés del pensament químic i el va mantenir en els límits dels conceptes precientífics. Si estudiem la història de l’ alquímia veurem que els alquimistes estaven dotats d’ un sorprendent talent d’ observació. Van acumular una gran quantitat de fets valuosos, però la forma en què estava presentada aquesta matèria primera era del tot inadequada. Quan l’ alquimista comença a descriure les seves observacions parla amb metàfores i al·legories i no amb conceptes científics. Fins a finals dels segle XVIII la química no aprèn a parlar el llenguatge quantitatiu. A partir de llavors hom observa un ràpid progrés.
Adaptat de E. Cassirer, Antropologia filosòfica, 1944
4.Quins dos llenguatges contraposa el text i com es caracteritza cada un d’ells? Busca informació gràfica sobre cada un d’ells i inclou-la en el teu portafolis.
L’alquímia en exemples visuals
Fes una ullada en aquest enllaç i comenta algun aspecte referent als símbols que t’hagi cridat l’atenció.
Quina reflexió fa el narrador del documental sobre el llenguatge humà en relació a la dicotomia cultura-biologia? Imagineu que sou Washoe i un o una de les investigadores que va treballar amb ell. Escriviu un diàleg (en llenguatge humà, unes 150 paraules) en el que intercanvieu les vostres impressions sobre els experiments duts a terme, sobre el llenguatge, sobre el fet d’aprendre, etc.
Tres exemples de llenguatge
