Ja hem vist que l’ús llenguatge es considera el distintiu per excel·lència de l’ésser humà, allò que el distingeix d’altres espècies. Per a molts, això és el que fa que cultura i natura siguin dos fenòmens radicalment diferents. Per altres, en canvi, el llenguatge representa una manifestació més de les nostres disposicions biològiques, com ho serien el respirar, el menjar o el caminar.
Hi ha molts tipus de llenguatge: hi ha llenguatge musical, llenguatge científic, llenguatge de signes o llenguatge fotogràfic, entre d’altres. Tots ells tenen en comú l’ús de símbols per expressar les realitats en les que estem immersos, les quals elles mateixes són, per a nosaltres, sempre simbòliques. Una tempesta, un gat negre, un colom blanc, un mussol, un desmai, el sol, la lluna: són realitats naturals i símbols a la vegada per a l’univers humà. Som, com algú va dir, animals simbòlics, i no podem concebre la realitat que ens envolta despullada de significat.
Cassirer: l’home com a animal simbòlic
Al món humà trobem una característica nova que sembla constituir la marca distintiva de la vida de l’home. El seu cercle funcional no només s’ha ampliat quantitativament, sinó que ha sofert també un canvi qualitativa. L’home, com si diguéssim, ha descobert un nou mètode per a adaptar-se al seu ambient. Entre el sistema receptor i l’efector, que es troben en totes les espècies animals, trobem en ell com a baula intermèdia alguna cosa que podem assenyalar com a sistema «simbòlic». Aquesta nova adquisició transforma la totalitat de la vida humana. Comparat amb els altres animals l’home no només viu en una realitat més àmplia sinó, per dir-ho així, en una nova dimensió de la realitat. Existeix una diferència innegable entre les reaccions orgàniques i les respostes humanes. En el cas primer, una resposta directa i immediata segueix a l’estímul extern, en el segon la resposta és demorada, és interrompuda i retardada per un procés lent i complicat de pensament. […] …L’home … ja no viu solament en un pur univers físic, sinó en univers simbòlic. El llenguatge, el mite, l’art i la religió constitueixen parts d’aquest univers, formen els diversos fils que teixeixen la xarxa simbòlica, l’ordit complicada de l’espècie humana. Tot progrés en pensament i experiència afina i reforça aquesta xarxa. L’home no pot ja enfrontar-se amb la realitat d’una manera immediata; no pot veure-la, com si diguéssim, cara a cara. … (L’home) en lloc de tractar amb les coses mateixes, en cert sentit conversa constantment amb si mateix. S’ha embolicat en formes lingüístiques, en imatges artístiques, en símbols mítics o en ritus religiosos, en tal forma que no pot veure o conèixer res sinó a través de la interposició d’aquest mitjà artificial. La seva situació és la mateixa en l’esfera teòrica que en la pràctica. Tampoc en aquesta viu en un món de fets crus o segons les seves necessitats i desitjos immediats. Viu, més aviat, enmig d’emocions i esperances i temors, il·lusions i desil·lusions imaginàries, enmig de les seves fantasies i els seus somnis. […]
Des del punt de vista al que acabem d’arribar podem corregir i ampliar la definició clàssica d’home. Malgrat tots els esforços de l’irracionalisme modern, la definició de l’home com a animal racional no ha perdut la seva força. (però) la raó és un terme veritablement inadequat per a abastar les formes de la vida cultural humana en tota la seva riquesa i diversitat, però totes aquestes formes són formes simbòliques. Per tant, en lloc de definir a l’home com un animal racional el definirem com un animal simbòlic. D’aquesta manera podem designar la seva diferència específica i podem comprendre el nou camí obert a l’home: el camí de la civilització.
Antropología filosófica, F.C.E., México 1974, p.47-49.
1. Exposa les idees principals (50-80 paraules) del text de Cassirer.
Moda i símbol
Un dels fenòmens en el que més s’expressa la naturalesa simbòlica de tot allò que fem és en el fenomen de la moda: com vestim parla molt, d’una manera deliberada o no, sobre com veiem el món i quina és la nostra participació en ell.
2.Llegeix aquesta notícia i comenta-la tenint en compte les següents preguntes (també, si vols, altres que no es plantegin aquí): de quin símbol ens parla la notícia? quina ha estat la seva evolució? Exposa, en forma de llista, els personatges que s’hi han identificat en un moment o en un altre. Fes, també, un resum de la seva història. Busca un altre símbol (de qualsevol tipus) i explica’l breument.
Una obra sobre símbols: Diccionario de símbolos, de J. E. Cirlot.
3.Escull una de les següents obres i analitza’n el símbols:
Una reflexió sobre el llenguatge científic (de la química)
La història de la química representa un dels millors exemples d’ aquesta llei de transformació del llenguatge científic. No va ser la falta de proves empíriques el que va impedir durant alguns segles el progrés del pensament químic i el va mantenir en els límits dels conceptes precientífics. Si estudiem la història de l’ alquímia veurem que els alquimistes estaven dotats d’ un sorprendent talent d’ observació. Van acumular una gran quantitat de fets valuosos, però la forma en què estava presentada aquesta matèria primera era del tot inadequada. Quan l’ alquimista comença a descriure les seves observacions parla amb metàfores i al·legories i no amb conceptes científics. Fins a finals dels segle XVIII la química no aprèn a parlar el llenguatge quantitatiu. A partir de llavors hom observa un ràpid progrés.
Adaptat de E. Cassirer, Antropologia filosòfica, 1944
4.Quins dos llenguatges contraposa el text i com es caracteritza cada un d’ells? Busca informació gràfica sobre cada un d’ells i inclou-la en el teu portafolis.
L’alquímia en exemples visuals
Fes una ullada en aquest enllaç i comenta algun aspecte referent als símbols que t’hagi cridat l’atenció.
Quina reflexió fa el narrador del documental sobre el llenguatge humà en relació a la dicotomia cultura-biologia? Imagineu que sou Washoe i un o una de les investigadores que va treballar amb ell. Escriviu un diàleg (en llenguatge humà, unes 150 paraules) en el que intercanvieu les vostres impressions sobre els experiments duts a terme, sobre el llenguatge, sobre el fet d’aprendre, etc.
Tres exemples de llenguatge
