Aquesta és una activitat dissenyada per a treballar amb els programes d’intel·ligència artificial com ChatGPT. En la tasca, es tracta de fer una pregunta inicial de naturalesa filosòfica (no preguntis, per exemple, quantes mandarines necessites per a fer pastís de mandarines) de la qual han de sorgir altres preguntes en funció de la resposta que el programa ofereixi. El que es demana és que tingueu la capacitat de plantejar preguntes complexes i no tan sols qüestions de resposta binària (Descartes va ser filòsof?) o de resposta relativament senzilla (Què són les emocions?), sinó que siguin reptes que un robot potser no pot respondre amb certa naturalitat. En l’encadenat de preguntes, i donat que totes elles han de sorgir de la lectura de la resposta a la pregunta anterior, s’avaluarà el vostre grau de comprensió lectora. En alguns casos, podeu trobar-vos amb respostes que no satisfan el criteri d’adequació (que la resposta no tingui del tot a veure amb la pregunta). Si és aquest el cas, s’ha de poder argumentar fins a quin punt la resposta satisfà les expectatives i per què.
ATENCIÓ!: Els programes d’intel·ligència artificial tenen un impacte desastrós pel que fa al canvi climàtic, ja que requereixen l’ús d’una gran quantitat d’energia per a funcionar. Només dues dades: les emissions de diòxid de carboni provocades quan s'”entrena” un programa d’intel·ligència artificial són 5 vegades superiors a les que desprèn un cotxe mitjà al llarg de tota la seva vida (!!!); o bé, cada cop que tens una conversa no gaire llarga amb ChatGPT, és com si llencessis una galleda d’aigua (perquè els sistemes que allotgen aquests programes necessiten un refredament constant). [Aquest problema també el trobem, per cert, en els serveis d’streaming, com ara Netflix, YouTube, i en l’ús d’internet en general… Si vols saber-ne més, pots clicar aquí.]
Tot i que des de la matèria de filosofia encoratgem l’ús d’aquest tipus de programes, ho fem plens de dubtes i submergits en el dilema. Així doncs, en demanem un ús responsable: recorda que, de les més de 8.000 milions de persones que som al món, més de 5.000 milions tenim accés a internet…
Un exemple d’encadenat de preguntes
Què penses de l’existència de Déu?
Com a intel·ligència artificial, no tinc emocions ni creences personals, però puc donar-te una visió general sobre aquest tema.
L’existència de Déu és una qüestió profundament debatuda i filosòfica que ha estat objecte d’interès per mil·lennis. Les opinions varien en gran manera entre les persones, des de creients fervents fins a ateus o agnòstics.
Hi ha diverses posicions que les persones han sostingut respecte a l’existència de Déu. El teisme és la creença en l’existència d’un Déu o deïtat que és responsable de la creació i governança de l’univers. L’ateisme, per contra, nega l’existència de Déu o de qualsevol deïtat. L’agnosticisme adopta una postura més escèptica i sosté que l’existència o inexistència de Déu és desconeguda o incomprensible per a la ment humana.
És important reconèixer que la creença o negació de l’existència de Déu és una qüestió profundament personal i subjectiva. Les persones formen les seves opinions basant-se en factors com l’experiència personal, la raó, la fe, la interpretació de les evidències disponibles i les influències culturals i socials.
En resum, l’existència de Déu és una pregunta complexa i individual. És una qüestió de fe, raonament i interpretació personal, i les respostes poden variar enormement entre les persones.
Si és una qüestió subjectiva, com és que hi ha tanta gent que creu en un mateix déu?
És cert que la creença en Déu o deïtats específiques és molt estesa en moltes cultures i religions arreu del món. Hi ha diversos factors que poden explicar aquesta tendència:
Influència cultural: La religió i la creença en Déu es transmeten sovint de generació en generació a través de la família, l’educació i la cultura. Això pot crear una sensació de cohesió social i identitat col·lectiva.
Necessitat de significat: Moltes persones busquen un sentit a la vida i una explicació per a les qüestions existencials, com ara la mort, la felicitat i el propòsit. La religió i la creença en Déu poden proporcionar aquesta sensació de significat i propòsit.
Experiències espirituals: Algunes persones experimenten moments de transcendència o connexió amb alguna cosa superior o divina, que interpreten com una prova de l’existència de Déu.
Raonament: Algunes persones arriben a la creença en Déu a través del raonament filosòfic o teològic, argumentant que la complexitat i l’ordre de l’univers requereixen una causa primera o creador diví.
En definitiva, la creença en un mateix Déu o deïtat es pot explicar per una combinació de factors culturals, socials, emocionals i racionals. No obstant, és important recordar que la creença en Déu és una qüestió subjectiva i personal, i que les creences religioses i espirituals poden variar significativament entre les persones.
Em podries donar exemples de persones que hagin arribat a la convicció que Déu existeix gràcies al raonament filosòfic?
O bé:
Hi ha persones que que hagin arribat a la convicció que Déu existeix gràcies al raonament científic?
I així anar fent!