En el món, hi ha molts fenòmens. Gairebé tots ells es poden estudiar, almenys, de tres maneres: des d’un punt de vista filosòfic, des d’un punt de vista científic, des d’un punt de vista pseudocientífic (sembla científic però no compleix amb els requisits per ser considerat com a tal).
Entre aquests fenòmens, hi ha els somnis.
Des d’un punt de vista filosòfic, els somnis són fets que formen part d’un fenomen més global i imprecís anomenat consciència, que és una certa capacitat que té la ment humana d’elaborar imatges a partir de l’experiència. Des d’un punt de vista filosòfic, l’estudi dels somnis és útil per a saber quins són els límits de la consciència, o bé per a preguntar-se sobre el seu paper en l’evoulció de l’espècie.
Des d’un punt de vista científic, els somnis poden ser considerats productes mentals generats per impulsos elèctrics del cervell que tenen lloc durant el son, el qual és una etapa en la que els humans experimentem fenòmens fisiològics notablement diferents als de la vigília. Durant molt de temps, l’estudi científic dels somnis ha estat vinculat al descobriment de l’anomenada fase REM i a l’estudi de la fisiologia del còrtex i del subcòrtex.
Des d’un punt de vista pseudocientífic, els somnis són enigmes que se’ns revelen durant el son, bé per éssers transcendents, bé per un inconscient profund al qual no tenim abast durant la vigília. Els seus missatges són plens de símbols que hem de desxifrar i que poden tenir un efecte profund i curatiu en les nostres vides.
Les fronteres entre les diferents disciplines (filosofia, ciència, pseudociència) no són clares sinó borroses, i és important tenir present que les tres visions poden ser útils per a donar sentit a l’experiència humana. Hi ha, però, alguns elements en elles que sí que es poden delimitar. Els textos següents ens en donen algunes pistes.
FILOSOFIA I CIÈNCIA
“Podríem dir que ciència és tot el que coneixem, i filosofia tot el que ignorem. Aquesta és una definició força senzilla que postula un corrent constant de qüestions que passen de la filosofia a la ciència, com a avenços del coneixement. […) Jo crec que la filosofia té una doble utilitat. Una de les coses per a les quals serveix és per mantenir viva l’especulació sobre temes que encara no estan subjectes al coneixement científic, la qual, al capdavall, no cobreix sinó una petita part de tot allò que és susceptible d’interessar la humanitat. Hi ha una gran quantitat de qüestions, d’un interès immens, de les quals la ciència no sap actualment gairebé res, i mai no voldria que la imaginació de la gent es tanqués dins dels límits del que sap actualment. Estic convençut que engrandir la imatge que un pugui tenir del món, obrint-li les portes del reialme de l’hipotètic, és una de les tasques de la filosofia. Però aquesta en té una altra, de tasca, que jo jutjo igualment important: demostrar-nos que hi ha coses que ens crèiem que sabíem i de les quals no sabem res. Per una banda, la filosofia ens obliga a reflexionar sobre coses que un dia podem arribar a saber, i, per l’altra, manté la nostra consciència oberta al fet de les nostres pròpies limitacions.”
(Bertrand Russell, La meva concepció del món)
Expressa en enunciats les idees principals del text (1 idea principal+2-3 idees secundàries)
CIÈNCIA I PSEUDOCIÈNCIA
Ciència
La ciencia […] plantea hipótesis de modo que puedan refutarse. Se confronta una sucesión de hipótesis alternativas mediante experimento y observación. Desde luego, cuando se descarta una hipótesis científica se ven afectados los sentimientos de propiedad, pero se reconoce que este tipo de refutación es el elemento central de la empresa científica.
Pseudociencia
La pseudociencia es justo lo contrario. Las hipótesis suelen formularse precisamente de modo que sean invulnerables a cualquier posibilidad de refutación, por lo que en principio no pueden ser invalidadas. Los practicantes se muestran cautos y a la defensiva. Se oponen al escrutinio escéptico. Cuando la hipótesis de los pseudocientíficos no consigue cuajar entre los científicos se alegan conspiraciones para suprimirla.
Extret de Carl Sagan, El mundo y sus demonios
Fes un mapa mental (aquí tens una pàgina per a fer-lo) amb els conceptes que s’expressen en els dos textos anteriors.
Quines creences, idees, teràpies… classificaríeu com a pseudociència? Cerqueu una notícia sobre conseqüències negatives d’alguna pseudociència. Recordeu a citar la font de la vostra consulta: així com hi ha pseudociències…hi ha pseudonotícies! Assegureu-vos que es tracta d’una font fiable.
Assenyala quins aspectes, opinions, actituds o plantejaments creus que formen part d’un enfocament científic, d’un pseudocientífic o d’un filosòfic del documental anterior. Fes-ho en una taula com la següent:
